A Terrassa, la llengua i el llibre al carrer

Quan tenim una cosa que ens sembla que val la pena, que és valuosa i útil per a tothom, ens agrada compartir-la. I per compartir-la molt sovint cridem a gent a casa, perquè vingui a viure-la al nostre costat. Però de vegades, per compartir-la amb més gent, a més a més de cridar-los a casa, ho posem al carrer, perquè s’ho trobin, perquè en puguin tenir una experiència positiva, perquè trobin allò que potser no busquen, però que creiem que en el moment de trobar-ho els farà goig.

Els llibres són i han estat sempre una d’aquestes coses valuoses a les quals ens agradaria que tothom tingués l’oportunitat i la voluntat d’accedir-hi. Els llibres són moltes coses. Entre els llibres, la literatura ocupa sens dubte un lloc central: la novel·la, la poesia, l’assaig, el text teatral… I quan parlem de literatura parlem d’emocions, de sentiments, de viure més vides a través de les paraules, de plorar i riure i patir i triomfar a través de les vides alienes que llegim. Però el llibre és també divulgació, entreteniment, aprenentatge… Deia Cervantes que no hi ha llibre dolent. Però no tots agradaran o interessaran a tots els lectors. Cada llibre pot tenir els seus lectors. Cada lector potencial té algun llibre que l‘està esperant. El que cal és que es trobin. Els qui ja ho saben, entren a les llibreries a buscar-ho. I els llibreters ajuden. I els autors poden ajudar. Però de vegades va molt bé que les llibreries i els llibres surtin al carrer, per trobar ells aquell lector que no els busca, però que si els troba en quedarà complagut. A Catalunya hem inventat la gran festa del llibre al carrer, que és Sant Jordi. Però amb un dia a l’any no n’hi ha prou. Calen altres excuses, altres formats, alguns de més localitzats, alguns més temàtics. Però és bo que els llibres, de la mà dels llibreters i dels autors, surtin al carrer a buscar els seus lectors.

El mateix passa amb la llengua, amb el català. És un tresor que volem compartir. Per bellesa i per utilitat. Per tradició i per ambició de futur. Per antiga i per moderna. Tot es pot fer en català, si es vol. I és molt important que es parli català dins de les cases i dins de les institucions i dins dels parlaments. Però també la llengua, que ha de cridar a buscar-la dins, ha de saber sortir a fora, als carrers, i oferir-se: amable, atraient, rica com és. I els llibres són un dels vehicles amb els quals la llengua pot sortir al carrer i buscar als qui la coneixen i als qui no la coneixen. Per dir-los que val la pena entrar-hi.

Això és el que al meu parer dona tot el sentit a la primera Fira del Llibre en català que es farà aquest cap de setmana a Terrassa. I que seria fantàstic que anés bé, que es consolidés i que s’engrandís. Una ciutat amb una tradició literària que permet triar l’àmbit local per fer aquesta proposta de seducció. Dissabte els libres i la llengua seran al carrer, a buscar lectors i a buscar parlants. Perquè els volem compartir. Perquè valen la pena.